Censal mort signat el 30 d’abril de 1425 pels procuradors del vescomte de Cabrera i Bas, comte de Mòdica, per obtenir recursos per finançar les campanyes militars a Sicília (AMLLA. Fons Francesc de Paula Franquesa. Reg.019406)
Aquest estiu hem acabat el catàleg del fons del notari Francesc de P. Franquesa. L’últim document registrat ha estat un pergamí singular per més d’una raó.
En primer lloc per les dimensions, el pergamí fa 145 cm de llarg i 47 d’ampla, de fet son dos pergamins cosits per la meitat. És conserva amb força bon estat, només amb algun estrip al lateral de la part inferior. És el document més gros conservat a l’Arxiu.
L’altra singularitat és la temàtica. És un còpia feta el 1571 d’un document signat el 30 d’abril de 1425 i ens remet a l’ocupació catalana a l’illa de Sicília durant el regnat d’Alfons el Magnànim. Es tracta d’un censal mort [i] de 1.000 sous barcelonesos anuals que els procuradors de Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica i vescomte de Cabrera i Bas, signen a favor d’Antoni Pujada, ciutadà de Barcelona, per un preu de 14.000 sous. És a dir, a canvi de 1.000 sous anuals i vitalicis Antoni Pujades lliura a Joan Bernat de Cabrera 14.000 sous. En el cas que el noble no pugués fer front a aquest compromís, Antoni Pujades es quedaria amb les rendes que Cabrera tenia a la vila de Blanes, rendes que devien ser quantioses.
Aquesta és una de les 12 accions que efectuà Bernat Joan de Cabrera per finançar el reclutament d’un contingent militar destinat a mantenir l’esforç bèl·lic a l’illa de Sicília, on el seu pare Bernat IV de Cabrera havia mort el 1423 essent mestre justicier del regne i una autèntica autoritat a l’illa.
L’interés del document es reforça perquè explica la resta dels 12 censals morts especificant les quantitats i compradors, tots comerciants i mercaders de Barcelona. En total sumen l’astronòmica xifra de 158.880 sous barcelones.
I encara una darrera singularitat. Què hi fa aquest document a l’Arxiu de Llagostera? Ha arribat amb la documentació del notari Francesc de Paula Franquesa que va ser notari de Llagotera entre 1859 i 1886, on va succeir al seu oncle Tomàs Vidal de Llobatera i Llobet (notari d’entre 1804-1858). Potser podem pensar que el pergamí va quedar a la notaria per alguna raó i que va anar passant de notari en notari fins que el descendent de Francesc de Paula Franquesa en va fer donació a l’Arxiu l’any 2014.
El que sí sabem és que el 1609 quan segurament ningú recordava les campanyes a Sicília encara se’n pagaven els deutes. Al dors del pergamí hi ha la següent anotació:
“aquest censal especta al Convent de Santa Caterina [Barcelona] com hereu de dona Philipa de Clariana Santcliment i Pujadas, neta i hereva de Thomàs Pujadas. És lo testament de dita senyora en poder d’Antoni Roura, notari de Barcelona, als 23 de desembre de 1609.”