Llagostera als camps de la mort

Llagosterencs víctimes de la barbàrie nazi

Aquest cartell, ingressat a l’Arxiu el 2003 per donació del llagosternc Antoni Mascort, anuncia la projecció de dues pel·lícules Nit i Boira del director francès Alain Resnais i Morir a Mauthausen. La frase reclam del cartell “entreu per la porta però sols sortireu per la xemeneia del forn crematori” era tot una avançada del que esperava als espectadors. 

Era l’any 1978, i per primera vegada els llagosterencs tenien l’ocasió de veure imatges de la realitat dels camps nazis.

Avui sabem que varen ser sis els llagosterencs que van viure aquell horror: Claudi Pibernat Vicens, Enric Rigau Quintana, Florenci Viñolas Riera, Francesc Llagostera Roig, Joan Mascort Rissech i Emili Puigmolé Magrià.

La trajectòria de tots ells és semblant. Amb la retirada de l’exèrcit republicà el febrer de 1939 van ingressar als camps de concentració francesos, d’on van sortir per formar part de les Companyies de Treballadors Estrangers que construïen trinxeres i fosses antitancs en àrees properes al front de guerra francoalemnay o a la frontera amb Bèlgica i Luxemburg. Amb la ràpida ofensiva alemanya sobre França entre el maig i el juny de 1940 van caure en mans de les forces ocupants i juntament amb les tropes franceses, van ingressar en camps de presoners de guerra (stalags) situats entre Alemanya i Àustria. La signatura de l’armistici entre França i Alemanya el juny de 1940 va fer que el govern de Vichy se’n desentengués i perdessin la condició de presoners de guerra, la qual cosa els condemnà als camps d’extermini nazis.

Claudi Pibernat, Francesc Llagostera i Joan Mascort arriben a Mauthausen el 13 de desembre de 1940 juntament amb 846 republicans més procedents de l’stalag d’Estrasburg. També a Mauthausen hi arribà Enric Rigau el 25 de maig de 1941, procedent de Neubrandenburg. Abans, el 27 de gener de 1941, hi havia arribat un contingent amb 1.478 presoners procedents de stalag de Fallingboste, entre ells el llagosterenc Emili Puigmolé. Florenci Viñolas ingressà al camp Flossenburg el 23 de febrer de 1944, on moriria 9 mesos més tard.

Únicament Claudi Pibernat i Enric Rigau van sobreviure per ser alliberats per l’exèrcit americà el 5 de maig de 1945, ara fa 75 anys. Tenien 32 i 25 anys respectivament, i feia 5 anys que eren a Mauthausen.

Emili Puigmolé va morir a Mauthausen el 10 de març de 1941, tenia 32 anys. Joan Mascort va morir amb 43 anys a Gusen, camp annex a Mauthausen, el 14 de desembre de 1941; i Francesc Llagostera, amb 22 anys, el 14 de gener de 1942.