Gravat del full volant imprès a la impremta Viader de Sant Feliu de Guíxols amb la cançó que narra l’aixecament republicà federal del 6 d’octubre de 1869 a La Bisbal (Reg.017576)
Aquest document ha arribat fins els nostres dies barrejat dins la correspondència rebuda per l’Ajuntament de Llagostera. Ignorem qui el va enviar però algú el va guardar al mig de cartes, invitacions i escrits oficials. Segur que si hagués estat en un lloc més visible hauria acabat destruït en algun moment de la nostra història recent, a vegades la sort juga el seu paper entre els documents que han arribat fins els nostres dies i que conservem a l’Arxiu Municipal.
La cançó del 6 d’octubre explica els fets ocorreguts a la Bisbal entre els dies 3 i 9 d’octubre de 1869 en l’enfrontament més important ocorregut durant l’aixecament federalista de 1869. Els fets els narren cinc bisbalencs: Ramon (mestre de cases), Anton (espardenyer), Tonet (pintor), Peret (taper) i Jordi (carrador) que cal suposar participaren dels fets i que parlen amb cor lleial, i no son pas gent de lletra
Avui, d’un jorn de guerra / vos contarem la història / i guardarà memòria / la gent de l’Empurdà / Si ! si!- oidà!../n’és fetxa memorable/ oidà…/ que mai s’esborrarà!
La cançó comença explicant el toc a sometent del dia 3 d’octubre a tots els pobles de la comarca que reunirà 3.000 homes ( tothom republicà. / oidà – oidà!/ tots fills de la comarca, / oidà / tothom bon català) a La Bisbal. L’objectiu era arribar a Girona on havien de confluir amb les columnes dels diputats Sunyer i Ameller. La columna que es concentrava a La Bisbal l’encapçalava el diputat per Girona del Partit Republicà Democràtic Federal, Pere Caimó i Bascós que el 4 d’octubre va proclamar la República Democràtica Federal. Entre els llagosterecs hi havia Isabel Vila.
Les tropes governamentals sota el comandament del General Crespo van formar una columna de militars i es van dirigir a La Bisbal per impedir que els republicans poguessin avançar: la tropa ve!… la tropa!../ Oidà!/ ja ens venen a atacar!…
Els republicans es van fer forts i van aguantar l’atac però quan Pere Caimó va anar a parlamentar amb els militars, Crespo va aprofitar per fer-lo presoner: A parlament sortia/ ja el Diputat Caimó , i un jove de sa terra seguia’l sens cap por./ I essent allà / al mig dels de la tropa…/oidà!/ assassinat quedà!
Davant l’amenaça d’afusellar Caimó i l’anunci de l’arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren el 9 d’octubre. En total es van produir 9 morts , entre ells un noi de Llagostera que es mostra molt valent i 60 ferits. Caimó fou dut presoner a Girona.
I, tot i que la cançó explica una derrota, acaba amb Clamem, ben clar: /Que visca Catalunya!/ perquè… demà /… més federal serà!!!!