Els goigs. Composicions poètiques populars per ser cantades

Els gogis són cançons populars de caràcter poètic i normalment narratiu que es canten col·lectivament, en el marc d’un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. Es tracta d’un poema de diverses estrofes i de versos, Consta d’una entrada o tornada inicial amb rima encadenada o encreuada, seguida de diverses cobles o estrofes. Per últim hi ha una quarteta -també anomenada tornada- que finalitza el goig i que rima amb els dos darrers versos de l’entrada. Antigament solien ser anònimes.

Poden estar dedicades a enaltir les virtuts de la Mare de Déu, Crist, o els sants; o de vegades també  a una imatge concreta, i a l’explicació de la història de la troballa d’aquella imatge o de la vida d’un sant. Una de les funcions principals dels goigs és la petició del favor de Déu per a malvestats o malalties concretes. La sequera i les epidèmies eren les adversitats principals  per  als nostres avantpassats. Però també són motiu de pregària per a advocacions concretes altres plagues (com ara les xinxes) o patiments (per exemple, el part, el mal de queixal o el mal de coll).